Final

El projecte m'ha dut a experimentar, amb mi mateix i amb aliments. Es pot ser vegà en un mon alimentàriament tecnificat i amb accés a recursos industrials, més fàcilment que en un mon artesà i disposant només dels recursos propis o del entorn més immediat. És més senzilla la vida ovo-lacto-vegetariana. Minimitzant, al que és estricament necessari, el consum de productes ovo-lacto (necessari per obtenir els nutrients de manera natural --bàsicament la vitamina B12--). Òbviament, crec que només cal consumir productes obtinguts de manera respectuosa amb els animals que ens els proporcionen.

Cap a on va el mon?

Crec que la nostra societat, amb els anys, acabarà partida en dos. Hi haurà una societat que serà pràcticament calcada a l'actual, encara més cruel i deshumanitzada on només hi tindran cabuda persones molt preparades (d'acord amb el que ara es considera preparació), les quals gaudiran --o patiran-- de les comoditats de la societat actual. però com que els recursos són limitats, només hi deixaran entrar (jo me'n excloc, ja que seré vell --si arribo-- i poc útil per a la vella societat) les persones que els aportin un alt rendiment. Hi haurà però --és una esperança i una creença-- una societat pobre (segons els criteris actuals), on s'aprofitaran les restes de la tecnologia actual, on es retornarà a una vida més a prop (en tots els sentits) de la natura. On l'aprofitament dels recursos serà excels, on la solidaritat, el treball en equip seran la base de la subsistència. Una societat on tothom serà important, i ningú imprescindible. Una societat on no hi haurà les comoditats de l'actual. On els valors no seran l'individualisme, la competitivitat i la riquesa material. Sinó la preservació del que ens proporcionarà la subsistència. On, una vegada cobertes les necessitats bàsiques, ens dedicarem a aprendre a ser feliços col·lectivament, transmetent-nos coneixements, bones vibracions, emocions, solidaritat. No serà un mon feliç, ja que serà dur, molt dur, però l'esforç --inevitable per la subsistència-- valdrà la pena.

B12 –tocat i enfonsat–

“Tocat i enfonsat” no significa que abandoni el projecte, ni de bon tros. Amb “tocat i enfonsat”, a més de fer una ironia amb el joc de vaixells,  tracto d’expressar que la nutrició vegana no por ser autosuficient, com si que ho podria ser  la ovo-lacto-vegetariana. Els vegans necessitem suplements que, ara com ara, no es poden obtenir fàcilment amb mitjans artesans.

Hi ha aliments vegetals que poden contenir vitamina B12, però les quantitats ni són constants, ni són controlables: Tempeh, llevat de cervesa, miso.

Després de moltes recerques a Internet sobre informació de la necessitat de la vitamina B12, he arribat a la conclusió que cal prendre un suplement. Cap dels productes naturals vegetals porta B12 en la quantitat Necessària per a una dieta equilibrada.

Ara, cada dia em prenc un complex vitamínic del grup de les vitamines B, el qual conté prou B12 per a les meves necessitats diàries.

Als meus fills els dono un altre suplement vitamínic que majoritàriament conté vitamines del grup B, i també vitamina C, ja que ells, sovint s’escapoleixen de menjar fruita, malgrat que els hi insisteixo i els hi recalco la importància de menjar-ne.

La obtenció de la B12 es fa mitjançant microorganismes del sòl modificats.

Primer cap de setmana en família (encara no del tot vegà)

Encara no havia estat amb els meus fill, a  temps complet, des que vaig prendre la decisió de fer-me vegà.  En les diverses visites que em varen fer, els havia posat en antecedents. Les reaccions eren prou positives, però encara no hi havia hagut convivència.

Doncs bé, la valoració final és força positiva. El que més m’ha agradat de la seva reacció, és que respecten molt la meva decisió, ja que és una decisió motivada per principis que poden entendre o compartir (medalla pels meus fills, per la mare, per al pare i per l’entorn més pròxim).

El que més ha fallat ha estat la meva organització, no tenia clar quins menjars fer-los-hi, ni quines alternatives podia facilitar-los. Tot i així, es van menjar força bé els macarrons de l’avi (versió vegana), les croquetes de soja i arròs, i altres menges que, tot i ser veganes, ja eren habituals en la seva dieta (arròs amb llenties, bledes amb fesolets). El que més èxit va tenir va ser el pa de pessic de xocolata de cinc minuts.

Tinc una còmplice!!!

Ahir, aprofitant que em visitava l'Anna (la meva filla gran), vaig comunicar-li que estava en procés de ser vegà. Ja m'ho havia avançat la Marta (la meva filla petita) quan a ella, li havia explicat això mateix el dia anterior --A l'Anna li agradarà, l'Anna ho farà... jo no sé si podré fer-ho...--

M'anima el fet de tenir una còmplice, ja li he encarregat que demani receptes a una família vegana amiga seva (sembla ser que fan un xoriço d'allò més bo sense porc), i també saber com s'ho fan amb l'afer de la vitamina B12.

Per un altre costat, aquests darrers dies estic preocupat per com adaptaré la dieta per als meus fills. He començat  a ser vegà "con nocturnidad i alevosía", quan els meus fills estaven de vacances amb la seva mare. El proper divendres, oficialment, tornen, i encara no tinc clar com seran els seus àpats.

Truita de patata sense ou

És divertit anar descobrint l'enginy culinari dels vegans. Ahir vaig entretenir-me a fer diferents plats... tinc el mal costum de menjar sovint, i bé. Ahir doncs, vaig fer els següents plats:

• Truita de patates -sense ou-
• "Carne molida (carn picada) guisada"  -sense carn-
• Formatge -sense llet ni derivats-

Com es fa una truita sense ou? Doncs una de francesa no ho sé, però una de patata i ceba es fa com normalment, però substituint l'ou per una mescla de farina de cigró i aigua, deixant-lo amb una consistència semblant a l'ou batut... -si, jo també em vaig sorprendre... la farina de cigró existeix!-. El resultat, boníssim...

La "carne molida guisada" és una recepta molt usada al carib, i consisteix en fer un sofregit "al dente" amb diverses verdures on no hi pot faltar ceba, tomàquet, pebrot vermell i verd. Una vegada estan una mica fetes les verdures s'hi afegeix la carn picada -en el meu cas, soja texturitzada prèviament remullada- s'hi afegeix vi i es deixa reduir fins que quedi melosa. Jo hi vaig afegir olives verdes picadetes i xampinyons també tallats a quadrets fins.

El formatge vegà, és fet a base de tofu, agar-agar, llimona, llevat de cervesa i especies. El tofu hi aporta proteïnes i suposo que una mica de textura, ja que de sabor no en té. L'agar-agar li dona textura i ho lliga tot. El llevat de cervesa hi aporta, a més de una mínima part (insuficient) de vitamina  B12 -que és el gran handicap dels vegans, i en parlaré més endavant- el sabor base que pot assemblar-se al formatge. la llimona hi aporta acidesa, i les espècies el fan més saborós. El pseudo-formatge resultant és força bo de sabor, però no m'atreviria a dir que sembla formatge, ni en textura, ni en gust. Hauré de fer més provatures per aconseguir millors resultats.

Primer dia completament vegà (o casi)

Ahir ja no vaig tenir la necessitat de descongelar carn o peix, ni tant sols de preocupar-me de tenir ous a la nevera. Ara bé, vaig ser vegà, més per obstinació que per organització.

L'entrepà de mig matí era un entrepà buit, havia acabat el Baba Ganoush. Mestres m'ho menjava vaig pensar allò "Pan con Pan...", sort que els catalans tenim el remei del pa amb tomàquet. Avui ja no em passarà, m'he fet houmous.

Quan vaig arribar a casa, després de treballar, vaig prendre'm dues tasses de gaspatxo --per aguantar la calor, i la gana-- Vaig fer una migdiadeta i em vaig disposar a fer-me una lasagna de verdures. Tot i que de camí cap a casa havia comprat material, encara em faltaven ingredients. Així que el primer que vaig fer, amb aquella calor, va ser anar a comprar.  Cap a les 8 ja la tenia feta, bastant treballada.... massa feina a la cuina, per a un dia laborable... el pesto, un dels ingredients d'aquesta lasanya, com que no vaig trobar alfàbrega decent, vaig utilitzar-ne de pot --vet aquí el "casi" del títol, ja que porta formatge parmesà--

Em va sortir força bona, i me'n ha quedat per avui o demà. La meva parella la va volguer provar, i li va encantar. Ahir també vaig fer houmous i la massa per al felafel.

Efectes col·laterals

Està clar que un projecte personal d’aquesta mena tindrà efectes col·laterals en les persones que conviuen amb mi.  I més, tenint en compte que sóc jo qui fa les compres habitualment, i qui, generalment, cuina.

De les quatre persones que habitualment conviuen amb mi, la meva parella ja fa dècades que és adulta, i va decidir lliurement conviure amb mi coneixent com sóc de poc convencional, i fins hi tot, peculiar —Ella em diu que sóc raro— Ella veu amb escepticisme aquest projecte, i té tota la raó, sovint he sigut poc perseverant amb el que em proposo.

Pel que fa al meus fills, crec que en poden treure bons aprenentatges d’aquest afer.

Tenint en compte que la meva actitud inicial serà la de no comprar productes “animals”, però tampoc no posaré cap objecció a que en comprin (òbviament ho finançaré jo). Tampoc no cuinaré amb productes "animals", però no posaré cap problema a que en cuinin.

Aleshores tenen quatre possibilitats:

1. Que mengin el mateix que menjo jo.
2. Que es cuinin ells el seu menjar
3. Que facin conxorxa amb la meva parella
4. O una combinació de les tres opcions anteriors

Amb la opció 1, tot i que demostraran comoditat, aprendran a adaptar-se a noves situacions.

Amb la opció 2, demostraran iniciativa, i hauran d’aprendre a organitzar-se i a cuinar.

Amb la opció 3, aprendran a treballar en equip.

I amb la opció 4, una mica de cada.

De tota manera, i com la posta en pràctica del meu veganisme serà progressiva, inicialment procuraré alternar àpats vegans amb àpats convencionals.